Des de fa quasi dos anys, Ediciones Glénat té una línia de manga en català que està gaudint d’una bona acollida tant per part dels nostres lectors com per part de la crítica. Però per arribar a aquesta situació, ha calgut recórrer un camí força llarg. 

Sabíeu que la primera pàgina de manga publicada a l’Estat espanyol va ser en català? En efecte, el desembre del 1968 la revista Cavall Fort va publicar, a una secció titulada Mostra del còmic mundial , coordinada per Antonio Martín (actualment a l’equip de Glénat ), una pàgina del 1929 de Tonda Haneko , sèrie del pioner del manga Rakuten Kitazawa sobre una nena entremaliada. Però hauran de passar uns quants anys per a que apareixés de nou un manga en català…

L’arribada de TV3 el 1983 va fer molt per la difusió de l’animació japonesa a través de la petita pantalla. Des dels seus primers temps, aquesta va ocupar una part considerable de la graella de programació de la nostra cadena autonòmica, i molts se´n recorden encara de les emissions, en aquells anys 80, de sèries de la cèlebre productora Toei com Capità Harlock, basada en el manga de Leiji Matsumoto (que anys més tard publicaria Glénat), El Rei Artur o especialment, l’avui en dia encara popular Dr. Slump , que va significar el primer contacte del peculiar món d´ Akira Toriyama amb el públic català.

El següent i lògic pas va ser, com tothom sap, el fenomen Bola de Drac , originat a Catalunya i després estès a la resta de l’Estat: va ser la reacció dels televidents, arran de la seva difusió a TV3, el que va fer que Son Goku esdevingué, de la nit al dia, un fenomen de culte, la qual cosa va motivar un tràfic de fotocòpies del manga original en japonès tant entre els joves com entre els adults. Quan Bola de Drac va ser finalment publicat a casa nostra, ho va fer simultàniament en català i castellà, i va esdevenir així el primer manga publicat en la nostra llengua.

Van seguir altres manga publicats en català, quasi sempre a remolc de l’èxit de les seves respectives versions televisives. Un altre exemple de fenomen del manga i l’anime sorgit a casa nostra i posteriorment estès a la resta de la Península és el de Shin Chan . L’irreverent vailet creat per Yoshihito Usui va crear una forta polèmica per part de pares i educadors quan va aparèixer per primer cop a la nostra televisió autonòmica. Però ben aviat va superar aquesta polèmica gràcies, un cop més, al suport dels seus fans, amb la qual cosa es va desenvolupar una onada de “shinchanmania” que seguidament va ampliar el seu àmbit a les altres comunitats autònomes.

Glénat també s’ha fet ressò d’aquesta llarga llista de sèries d’animació japonesa que han triomfat als nostres televisors, i per això, a la primavera del 2005 vam inaugurar la nostra línia de manga en català amb Inu-Yasha, la qual ha anat creixent fins a oferir actualment set col·leccions (molt aviat vuit, amb el proper llançament de Love Hina! ); tot i que la majoria ja havien aparegut prèviament en castellà, n’hi alguna de disponible únicament en versió catalana, com ara Musculman.

Aquesta línia no s’hauria pogut materialitzar, però, sense el suport de vosaltres, els lectors i lectores! Contribuir a la normalització del català passa no sols per l’ús diari de l’idioma a la premsa, ràdio, televisió, internet i altres mitjans… sinó també al còmic. I de la mateixa manera que ha jugat un paper important en la renovació del panorama dels tebeos a nivell estatal, també el manga jugarà un paper important en la consolidació d’un mercat de la historieta en llengua catalana… de la qual cosa en podrem ser testimonis en els temps que vénen.

Alfons Moliné

Aquest missatge va ser penjat el Dimarts, Febrer 26th, 2008 a les 2:29 pm i està arxivada a l'apartat de Manga. Pots veure els comentaris sobre aquest missatge a través de la font RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des de la teva pròpia pàgina .